Donant vida a la literatura universal: Frankenstein

Feia dies que volia compartir en el blog el que ha sigut, sense dubte, el cor d'aquestes pràctiques i el nucli del meu Treball de Fi de Màster. Quan vaig arribar a l'institut i em van dir que a la classe de Literatura Universal de 1r de Batxillerat només hi havia set alumnes matriculats, vaig sentir una barreja de repte i de responsabilitat. Com podem despertar el plaer per la lectura en un grup tan reduït? Com fem que els agrade treballa amb una obra escrita fa més de dos-cents anys?

La resposta la vaig trobar en una de les novel·les més versionades: Frankenstein. Sempre que pensem en Frankenstein pensem en el monstre, en l'anormalitat, en allò que trenca la norma. Però per a aquest projecte, jo volia que els alumnes miraren cap a un altre costat: cap als silencis. Volia que analitzàrem la invisibilització de les dones, començant per la mateixa Mary Shelley, obligada tantes vegades a amagar-se darrere de pseudònims o del nom del seu marit, i continuant pel personatge d'Elizabeth Lavenza, condemnada a ser una figura passiva, una simple "propietat" dins de l'obra.

Durant deu sessions, l'aula s'ha convertit en un espai d'experimentació. Hem deixat de costat els exàmens tradicionals i ens hem armat amb un «Quadern de laboratori», on els alumnes han anat abocant les seues reflexions. Hem escoltat pòdcasts com Una habitació pròpia, hem activat idees amb Kahoots i hem analitzat fragments de pel·lícules. Però el moment més revelador ha sigut quan hem posat cara a cara les dues grans presons de la novel·la: la presó física de la Criatura, rebutjada pel seu aspecte, i la presó social d'Elizabeth, anul·lada pel seu gènere. Fins i tot s'han atrevit, en un exercici d'escriptura creativa, a imaginar i redactar un encontre alternatiu on Elizabeth i la Criatura dialogaven.

Però el projecte no podia quedar-se només en el paper. Si alguna cosa he aprés creuant el pont de la docència, és que l'alumnat necessita crear. Per això, el repte final era transformar tota aquesta lectura crítica en un producte multimodal: un booktrailer.

Treballant de manera cooperativa i fent servir eines com Canva, Capcut i la intel·ligència artificial, els alumnes han elaborat vídeos dissenyats per a captar l'atenció de la resta de l'institut. Aquests booktrailers es compartiran mitjançant codis QR a la biblioteca del centre. L'objectiu és preciós: que el seu treball servisca de reclam perquè altres joves s'animen a descobrir el llibre.

Amb aquest projecte, els alumnes no només han llegit Frankenstein, s'han adonat que ells també tenen veu per a reescriure la història. I això, per a mi, és el veritable èxit d'aquesta etapa.