A l' altra banda del pont
Ara sí, el moment de tancar el blog ha arribat. No em deixe de repetir que els finals són un nou punt de partida, però no puc evitar parar-me una última vegada dalt del pont per a mirar tot el que deixe arrere abans de continuar el meu camí. De l'institut m'emporte records inesborrables i un munt de detalls materials que em fan somriure: la polsera de l'amistat de Martina (alumna de 1r d'ESO), el «Quadern de Laboratori» dels alumnes de Literatura Universal... Però si n'hi ha un que guardaré per sempre és una caixa preciosa que m'han regalat els alumnes de 2n de Batxillerat. A dins, hi ha una tassa, una llibreta, una bossa de tela i una vela, totes elles amb una frase de Divisa , el poema de Maria Mercè Marçal: A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Però el regal més valuós és el que no té preu, són les abraçades fortes i sinceres de l'últim dia. Mentiria si no dig...
