Retrobaments
Diuen que mai no et banyes dues vegades al mateix riu, perquè l'aigua sempre flueix i canvia. Però hui, mentre caminava cap a l'institut, he pensat que potser qui canvia no és el riu, sinó qui el mira. Hui ha sigut el meu primer dia de pràctiques. El despertador ha sonat prompte, com fa uns anys, però la sensació a l'estómac era diferent. He eixit de casa i m'he dirigit cap al lloc on vaig passar la meua adolescència, eixe edifici que conec pam a pam però que hui em semblava immens. I allà estava: el pont . El títol d'este blog, Creuar el pont , no és casualitat. Durant els dos anys de batxillerat, creuar eixa passarel·la era un ritual diari. Recorde fer-ho carregada amb una motxilla plena de llibres, apunts i l'ansietat dels exàmens de la selectivitat. En aquell moment, creuar el pont significava anar a aprendre, a escoltar, a ser avaluada. Significava ser alumna. Hui, però, he tornat a creuar el pont. El paisatge era el mateix, el sol reflectint-se en l'ai...